FORUM VIC 2018

CREIXEMENT DEL POL DE DESENVOLUPAMENT CASAMANCE: Quina ha de ser la contribució dela diàspora en el desenvolupament dels sectors de la sanitat i de l’agricultura

Del 16 al 21 de gener del 2018 a Barcelona, Vic i Girona (Catalunya).

 

Context i Justificació

 

Context nacional

A Senegal, la zona metropolitana de Dakar concentra la part essencial de l’activitat econòmica i acull una quarta part de la població del país. Fet que desemboca a seriosos desequilibris territorials en l’accés a les oportunitats econòmiques. Així, les zones rurals, particularment les de les regions perifèriques, com que no exploten suficientment el seu potencial de contribució al desenvolupament del país no es beneficien significativament dels fruits de la riquesa del país. No disposen d’un accés adequat als mercats més actius tant de l’interior com de l’exterior. Per corregir aquesta anomalia, les autoritats s’han compromès, a través del Pla Senegal Emergent, en el projecte “Senegal emergent 2035 amb una societat solidària en un Estat de dret”. Aquest projecte es recolza en una economia competitiva, sostinguda per un creixement fort i inclusiu; una població instruïda, ben formada i mobilitzada tant a escala local com nacional, un bon exercici de govern i una ordenació dinàmica i equilibrada dels territoris.

 

Per dotar aquest projecte d’un contingut operacional, l’Estat ha definit polítiques i estratègies multi sectorials, entre les quals l’Acta 3 de descentralització que constitueix un dels més importants marcs de referència. Posa l’accent a una estratègia de pols de creixement, que inclou un enfocament d’integració sectorial i territorial centrat en el subministrament de serveis de base a les zones on és provat que el potencial de creixement és fort, gràcies a intervencions selectives junt a una combinació intel·ligent d’inversions públiques i privades en camps estratègics.

 

 

1.2 Context casamancès

1.2.1 Potencialitats destacades

Casamance, formada per les regions administratives de Kolda, Sédhiou i Ziguinchor, és un dels territoris més cosmopolites de Senegal. S’estén en una superfície al voltant dels 35.700 km² (és a dir el 18% del territori nacional) i la seva població d’1.700.000 d’habitants (és a dir, quasi el 12% de la població nacional) és bastant diversificada.

 

La regió conté potencialitats evidents, però la seva economia encara dominada pel sector primari resta poc desenvolupada. Bastió de les activitats econòmiques, l’agricultura casamancesa persisteix rudimentària, malgrat una diversificació àmplia i una oferta de productes varis (fruits, com mangos, bananes, cítrics, anacards; cereals, com arròs, blat de moro, sorgo, mill i sèmola de blat; llegums; carns; productes forestals de llenya o no) i un important potencial de desenvolupament. Altres sectors com la pesca, la ramaderia, l’artesanat, el turisme, el petit comerç i els oficis manuals ofereixen oportunitats interessants tant per al mercat local, nacional com internacional.

 

1.2.2 Una precarietat paradoxal

Paradoxalment, Casamance es troba avui dia en una situació de precarietat sense precedents. De ser “el rebost de Senegal”, ha passat a la indigència, fins al punt d’haver de recórrer a l’ajuda exterior per tal de poder cobrir les seves necessitats alimentàries. A grans trets, la taxa de pobresa és aproximadament del 67%. Això es tradueix sobre el terreny en dèficits escandalosos en els sectors socials (sanitat, política hidràulica, educació, etc.), en particular en zones frontereres amb la República de Guinea, Gàmbia i Guinea Bissau.

 

Aquesta situació s’explica per una subexplotació de les potencialitats de desenvolupament de la regió, pel fet d’una combinació de causes, els principals determinants de les quals són: el dèficit de condicionament del territori; la utilització perniciosa del conflicte fratricida que ha acabat de deteriorar el seu teixit econòmic, i la irracionalitat en la gestió dels recursos disponibles.

 

 

CatalanEnglishFrenchSpanish